Estar indexada en una base de dades de prestigi en la seua àrea és un important indici de qualitat de les revistes científiques. Per a determinar si una revista ingressa en una base de dades, índex o repertori es tenen en compte certs indicadors de qualitat que poden variar d’una base de dades a una altra però que poden ser agrupats en:
- Qualitat del contingut de la investigació.
- Característiques tècniques o formals.
- Ús per part de la comunitat científica (nombre i qualitat de les cites).
La indexació d’una revista comporta diverses etapes: complir amb els indicadors de qualitat requerits, buscar els índexs adequats, contactar amb ells i aconseguir la inclusió dels articles en forma periòdica i permanent. Quan la revista és indexada és perquè ha passat per un procés de selecció i anàlisi per part de les institucions o empreses que fan aquest treball.
Els editors de les revistes han d’identificar aquells índexs, repertoris o bases de dades que coincidisquen amb el seu camp temàtic, contactar-los i enviar-los exemplars dels últims números que s’hagen publicat i un informe en el qual es justifique la seua qualitat.
Indexar una revista
- Inclusió al nostre catàleg
: sol·licitud a través de Biblioteca Respon. - Inclusió en RODERIC (revistes d’Accés Obert): sol·licitud a través de Biblioteca Respon.
- Inclusió en Dialnet: sol·licitud a través de Biblioteca Respon. Informació per a editors sobre Dialnet.
- Criteris d’inclusió en ERIH Plus
- Inclusió en CIRC
- Inclusió en CARHUS Plus
- Inclusió en MIAR
- Criteris Redalyc, guia de postulació i procés d’avaluació
- Criteris SciELO
- Sugerència d’inclusió en Sherpa/Romeo
- Sugerència d’inclusió en Dulcinea
- Inclusió en ÍnDICEs CSIC
- Criteris d’inclusió en Medline
- Indexació en bases de dades de ProQuest (email al suport tècnic)
- Indexació en bases de dades d’Ebsco (mitjançant formulari)
- Indexació en Scopus i Criteris de selección de revistes
- Indexació en Web of Science: procés de selecció de revistes i sugerencia d’inclusió
Difusió en xarxes socials
La presència en les xarxes socials ofereix a les revistes una major visibilitat dels seus continguts, en tant que es multiplica de forma exponencial l’abast dels articles; un major impacte, que pot traduir-se amb l’estratègia adequada en un major nombre de cites; i, finalment, i la construcció d’una sòlida identitat digital. Aquests avantatges han fet que moltes revistes comencen a tindre una presència significativa en aquestes xarxes.
Aquesta estratègia necesita del suport dels autors dels diferents articles. En aquest sentit, seria convenient que bé des de la web de la revista, bé a partir de la comunicació directa, l’equip editorial informara els autors de la importància de promocionar els articles en xarxes socials, a partir d’una sèrie de recomanacions i la política d’auto-arxiu seguida per la revista.
És important definir la política de promoció de la revista en les xarxes i fer-la pública. Un bon exemple el trobem en les estratègies seguides pels principals grups editorials. El primer objectiu que es persegueix amb aquestes polítiques de difusió és augmentar les cites en els mitjans tradicionals.
Taylor & Francis (per a editors / per a autors)
On haurien d’estar nostres revistes?
El pas previ serà analitzar aquelles aplicacions que majors beneficis ofereixen. A partir de les recomanacions dels principals grups editors esmentades anteriorment i tenint en compte el document Ciencia 2.0: la aplicación de las tecnologías de la web social a la investigación (2011), podem determinar que existeixen una sèrie d’eines que, per la seua gran acceptació entre la comunitat científica i pel seu alt nivell d’ús, es converteixen en els millors espais en els quals difondre les nostres revistes. Destaquem: Facebook, Twitter, Mendeley, Google Scholar i ResearchGate.
