És obligatori presentar cinc contribucions?

Les bases estableixen que excepcionalment se’n poden presentar menys de cinc si els treballs tenen una extraordinària qualitat i han tingut una alta repercussió científica o tècnica. En cap cas no se’n poden presentar més de cinc, encara que tinguem més treballs susceptibles de ser positivament avaluats.

Cadascuna de les contribucions ha de correspondre a un any?

Com que són cinc aportacions les que se sotmeten a avaluació durant un període de sis anys, un any pot tenir diverses aportacions i un o més anys no tenir-ne cap.

Han d’haver sigut publicades totes les aportacions?

Totes les aportacions hauran d’estar publicades o registrades, segons la tipologia a la qual pertanguen, en els anys que se sotmeten a avaluació, ja siga de manera definitiva o, en el cas de les revistes científiques, una vegada acceptades i publicades en els nous sistemes coneguts com a publicació contínua (forthcoming, en línia first, in press, etc.), amb l’obligatorietat de presentar l’identificador persistent (DOI, Handle, ARK, SWHID o, en general, una URI/URL única permanent) d’aquesta publicació.

Quina puntuació és necessària per aconseguir un sexenni?

Cadascuna de les aportacions ha d’haver sigut qualificada amb un 6 sobre 10, per la qual cosa és necessari obtenir 30 punts per al reconeixement d’un tram d’investigació, encara que la comissió avaluadora pot efectuar una compensació de les publicacions presentades. Hem de tenir en compte que només coneixem la puntuació obtinguda per a cada una de les contribucions en cas de ser denegat el sexenni.

És possible reclamar en cas de no obtenir un sexenni?

Sí. Si la persona afectada no considera adequada la puntuació de totes o d’alguna de les contribucions presentades a avaluació, ha d’interposar un recurs d’alçada davant l’agència d’avaluació i aportar dades com a indicis de qualitat addicionals, casos de greuges comparatius en la puntuació per coautors d’un mateix treball, sol·licitud de ser avaluat per una comissió diferent, etc. Aproximadament un 25% dels recursos d’alçada s’estima a favor del demandant. L’altra via per reclamar és la judicial, mitjançant la interposició d’un contenciós administratiu.

Quin tipus de documents poden ser sotmesos a avaluació?

Les aportacions qualificades com a ordinàries (articles publicats en revistes científiques, llibres, capítols de llibres, pròlegs, introduccions i anotacions de textos, i patents o models d’utilitat). Algunes àrees de coneixement permeten, a més, la presentació d’aportacions extraordinàries com ara comunicacions a congressos, exposicions, excavacions arqueològiques, catalogacions o treballs tècnics i artístics.

Quins indicis de qualitat es tenen en compte en cada contribució?

L’avaluació es basa en criteris de qualitat relacionats més amb el mitjà en què es publica que amb el contingut del que s’ha publicat. En el cas d’articles de revista, es tenen en compte els índexs d’impacte de la publicació o la seua aparició en bases de dades internacionals rellevants per a l’especialitat i, si no n’hi ha, en criteris qualitatius de qualitat editorial. De manera alternativa i complementària, s’han de ressenyar el nombre de citacions rebudes des de la publicació de la contribució.

Es tenen en compte altres factors per avaluar una aportació?

Sí. Cal indicar l’aportació real al coneixement de cadascuna de les contribucions i a més es tenen en compte altres factors com el nombre de coautores que publiquen un mateix document. La persona sol·licitant haurà d’haver participat activament en els treballs que li van donar origen, concretant la seua aportació específica als mateixos en els casos de coautoria o autoria múltiple. En el cas de les publicacions, aquesta informació haurà d’aportar-se d’acord amb la taxonomia CRediT.