Com citar

 

Elaborar cites i referències bibliogràfiques

Quan es redacta un treball acadèmic s’ha de fer referència obligada a les fonts d’informació utilitzades.

D’aquesta manera:

  • Es reconeix i valora el treball d’altres autors.
  • Es contextualitza i dóna rigor al treball i reforça els arguments.
  • S’ofereix al lector la possibilitat de cercar les fonts d’informació citades al vostre treball.
  • S’evita el plagi.

Enllaços d’interés:

Conceptes bàsics

  • Cita textual: Transcripció literal del text del treball d’un altre autor. Si és menor de 40 paraules, s’insereix en el nostre text entre cometes. Una citació major, es transcriu en paràgraf a part i amb sagnat.
  • Les cites bibliogràfiques són una forma de referència breu que s’ ha d’ incloure en el text, quan es fa menció d’un treball aliè del qual s’ha extret informació. Identifica la font de manera inequívoca. Segons l’estil de cita que s’utilitze, aquesta referència breu és el cognom de l’autor i l’any de publicació, o bé un número currens.

Exemple amb la norma ISO:

Velayos, 2007

  • Les referències bibliogràfiques són descripcions més extenses que descriuen la font d’informació consultada (ordenades alfabèticament al final del document o per número currens). Inclouen elements fonamentals per a identificar exactament el document citat: autor, títol, data, editorial…

Exemple amb la norma ISO:

VELAYOS, J.L. Anatomía de la cabeza: para odontólogos. Buenos Aires: Médica Panamericana, 2007. 320 p. ISBN 978-84-9835-068-5.

  • Mètodes de citació: Hi ha diferents maneres de relacionar les cites que hi ha dins del text i les corresponents referències bibliogràfiques.
    • Mètode numèric: Numeració inserida en el text, mitjançant parèntesis, claudàtors o subíndexs després de l’autor o concepte al qual es fa referència, que remet a una referència bibliogràfica.

Cita numérica

    • Mètode de notes: Les crides de nota del text remeten a notes ordenades, situades a peu de pàgina, al final del capítol, o al final de l’obra, que contenen, bé la cita abreujada, o bé la referència bibliogràfica.

Cita nota

    • Mètode autor/any: A continuació de la informació citada, apareix entre parèntesi el nom de l’autor o autors citats, l’any de publicació del document citat, i, en alguns casos, les pàgines. Al final del document, apareix la llista de referències completes, amb els autors ordenats alfabèticament. Quan un autor té diferents cites corresponents a diferents treballs, aquestes s’ordenen cronològicament.

Ciita autor-any

 

  • Estils bibliogràfics són un conjunt de regles que defineixen les dades bàsiques que hem d‘incloure en la citació de cada tipus de document, així com l’ordre i format tipogràfic en la presentació d’aquestes dades. Els elements d’una referència bibliogràfica (autor, títol, any de publicació, paginació, etc.), han d’identificar-se de forma clara i mantenir uniformitat en la seua presentació al llarg del treball. Aquests aspectes estan descrits en la norma internacional ISO 690:2010 (amb el seu equivalent a Espanya UNE-ISO 690:2013), però no hi ha un únic estil adoptat globalment. Tradicions acadèmiques en diferents àrees de coneixement, o fins i tot, publicacions de prestigi, han donat lloc a diferents estils que inclouen tot el procés d’elaboració i edició del manuscrit, definint aspectes com la presentació de les referències bibliogràfiques, les cites, la tipografia, abreviatures, etc.
    Més informació sobre estils de citació.