Com citar

 

Elaborar cites i referències bibliogràfiques

Quan es redacta un treball acadèmic s’ha de fer referència obligada a les fonts d’informació utilitzades.

D’aquesta manera:

  • Es reconeix i valora el treball d’altres autors.
  • Es contextualitza i dóna rigor al treball i reforça els arguments.
  • S’ofereix al lector la possibilitat de cercar les fonts d’informació citades al vostre treball.
  • S’evita el plagi.

Enllaços d’interés:

Conceptes bàsics

  • Cita textual: Transcripció literal del text del treball d’un altre autor. Si és menor de 40 paraules, s’insereix en el nostre text entre cometes. Una citació major, es transcriu en paràgraf a part i amb sagnat.
  • Les cites bibliogràfiques són una forma de referència breu que s’ ha d’ incloure en el text, quan es fa menció d’un treball aliè del qual s’ha extret informació. Identifica la font de manera inequívoca. Segons l’estil de cita que s’utilitze, aquesta referència breu és el cognom de l’autor i l’any de publicació, o bé un número currens.

Exemple amb la norma ISO:

Velayos, 2007

  • Les referències bibliogràfiques són descripcions més extenses que descriuen la font d’informació consultada (ordenades alfabèticament al final del document o per número currens). Inclouen elements fonamentals per a identificar exactament el document citat: autor, títol, data, editorial…

Exemple amb la norma ISO:

VELAYOS, J.L. Anatomía de la cabeza: para odontólogos. Buenos Aires: Médica Panamericana, 2007. 320 p. ISBN 978-84-9835-068-5.

  • Mètodes de citació: Hi ha diferents maneres de relacionar les cites que hi ha dins del text i les corresponents referències bibliogràfiques.
    • Mètode numèric: Numeració inserida en el text, mitjançant parèntesis, claudàtors o subíndexs després de l’autor o concepte al qual es fa referència, que remet a una referència bibliogràfica.

Cita numérica

    • Mètode de notes: Les crides de nota del text remeten a notes ordenades, situades a peu de pàgina, al final del capítol, o al final de l’obra, que contenen, bé la cita abreujada, o bé la referència bibliogràfica.

Cita nota

    • Mètode autor/any: A continuació de la informació citada, apareix entre parèntesi el nom de l’autor o autors citats, l’any de publicació del document citat, i, en alguns casos, les pàgines. Al final del document, apareix la llista de referències completes, amb els autors ordenats alfabèticament. Quan un autor té diferents cites corresponents a diferents treballs, aquestes s’ordenen cronològicament.

Ciita autor-any

 

Estils bibliogràfics

El manuscrit científic ha d’estar estructurat de manera que expose el seu missatge sense ambigüitat, amb claredat i precisió. És un factor fonamental en el llarg procés fins a la seua publicació, durant el qual ha de passar per les avaluacions i vist i plau de diferents revisors. És per aconseguir aquesta claredat de comunicació,  que editors i comunitats científiques de les principals branques, al llarg del temps, han desenvolupat els seus estils de citació. Aquestes regles d’estil estan dissenyades per garantir una presentació clara i coherent, conformant estàndards amb un ús uniform d’elements com:

 

          • Puntuació i abreviatures
          • Selecció d’encapçalaments
          • Cites de referències
          • Construcció de taules i presentació d’estadístiques

 

A l’hora de redactar un treball caldrà seguir les normes de l’editor o l’entitat a la qual s’adreça el nostre manuscrit. Dins el text, haurem de tindre especial cura del format de presentació de cites i referències bibliogràfiques, que varien segons l’estil demanat. Per aquesta tasca, ens seran de gran ajuda els gestors bibliogràfics.

Una altra eina molt útil, si la publicació que volem citar té un DOI, és el DOI Citation Formatter que, d’una manera senzilla, permet extraure les metadades de forma automàtica i construir una cita completa en diferents estils i diversos idiomes.