Publicar en revistes prestigioses o d’impacte implica un esforç important. En aquest apartat es presenten alguns consells i pràctiques per rendibilitzar aquest procés i maximitzar les possibilitats de publicar en revistes científiques capdavanteres.

1. Normalització de la signatura

Cal triar una signatura que identifique l’autor de manera unívoca i utilitzar sempre la mateixa. A més, és important revisar i unificar les possibles variants de signatura que es troben en les bases de dades (Web of Science, Scopus, etc.). Més informació.

2. Ordre de la signatura

L’ordre de la signatura és una de les primeres qüestions  que s’ha de decidir quan es planteja un treball científic en equip. És important que tots els investigadors participants hi queden reflectits com a autors del treball. Però, a més de figurar-hi, cal establir prèviament la posició de la signatura ja que indica el  nivell de contribució de cada investigador i per tant serveix per a atorgar crèdit científic.

3. Normalització de l’afiliació

La normalització de l’afiliació institucional constitueix una bona pràctica acadèmica que contribueix a la  identificació correcta de l’autor i a la vinculació de la seua producció amb la institució universitària, alhora que facilita la recuperació de les publicacions i de les citacions rebudes. Més informació.

4. Idioma de publicació

L’elecció de l’idioma de redacció de l’article és un punt primordial, ja que l’idioma en què s’escriu l’article determinarà l’àrea geogràfica on pot tenir impacte. En l’actualitat, l’anglès és la principal llengua de comunicació de la ciència;  a més,  hi ha altres raons per publicar en anglès:

  • La majoria de revistes seleccionades i indexades per bases de dades multidisciplinàries com ara Scopus (96.85 %), WOS (98 %), i bases de dades especialitzades, Inspec, Chemical abstracts, Medline, Biosis,… prioritzen les revistes en llengua anglesa.
  • El nombre de publicacions en una revista amb un «impact factor» (principalment revistes que publiquen en anglès) està relacionat amb el progrés de la carrera professional.
  • Moltes de les revistes que publiquen en anglès no solen citar articles publicats en un altre idioma.
  • En certes àrees resulta fins a tres vegades més fàcil publicar un article en anglès que en espanyol.
  • L’investigador es converteix en un bon comunicador de la ciència i aconsegueix major reputació internacional.
  • Facilita les col·laboracions internacionals.
  • Posibilitat d’accedir a finançaments de projectes d’investigació, beques, etc.