Drets d’autor

 

En aquesta pàgina tobareu informació sobre drets d’autor i propietat intel·lectual. Aquesta informació és merament orientativa i no té valor jurídic.

 

Què són els drets de propietat intel·lectual?

Els drets d’autor constitueixen un dels principals drets de propietat intel·lectual, i el seu objectiu és donar solució a una sèrie de conflictes d’interessos que neixen entre els autors de les creacions intel·lectuals, els editors i altres intermediaris que les distribueixen i el públic que les consumeix.

El terme copyright, tan utilitzat internacionalment, prové del dret anglosaxó. Avui dia tots dos termes, copyright i dret d’autor, han anat convergint fins a convertir-se en sinònims.

Els drets d’autor es divideixen en dos tipus: morals i els patrimonials o d’explotació. Els drets morals estan lligats a l’autor de manera permanent i són irrenunciables i imprescriptibles.

Drets morals, de caràcter personal (art. 14 LPI):

  • Decidir si l’obra ha de ser divulgada i de quina forma.
  • Determinar si la divulgació ha de fer-se amb el seu nom, sota pseudònim o de forma anònima.
  • Exigir el reconeixement de la condició d’autor de l’obra.
  • Exigir el respecte a la integritat de l’obra i impedir qualsevol deformació, modificació, alteració o atemptat contra ella, que supose perjudici als seus legítims interessos o menyscapte de la seua reputació.
  • Modificar l’obra, respectant els drets adquirits per tercers i les exigències de protecció dels béns d’interès cultural.
  • Retirar l’obra del comerç, per canvi de les seues conviccions intel·lectuals o morals, prèvia indemnització dels danys i perjudicis als titulars dels drets d’explotació.
  • Accedir a l’exemplar rar o únic de l’obra, quan es trobe en poder d’un altre, a fi d’exercitar el dret de divulgació o qualsevol un altre que li corresponga.

Drets patrimonials o d’explotació (art. 17 a 23 LPI):

  • Dret de reproducció (fixació de l’obra en un mitjà que permeta la seua comunicació i l’obtenció de còpies de tota o parts).
  • Dret de distribució (posada a la disposició del públic de l’original o còpies de l’obra mitjançant venda, lloguer, préstec o qualsevol altra forma).
  • Dret a la comunicació pública (tot acte pel qual una pluralitat de persones puga tenir accés a l’obra, sense prèvia distribució d’exemplars a cadascuna d’elles).
  • Dret de transformació (comprèn la seua traducció, adaptació i qualsevol altra modificació en la seua forma, de la qual es derive una obra diferent).
  • Dret de colecció (la cessió dels drets d’explotació sobre les seues obres no impedirà a l’autor publicar-les en col·lecció escollida o completa).

El titular dels drets d’una obra és, com a regla general, la persona que crea el treball, és a dir, l’autor. En la LPI (article 5) es considera com a autor “a la persona natural que crea alguna obra literària, artística o científica”. Encara que en principi només les persones naturals o físiques poden ser considerades autors, la llei preveu certs casos en els quals també poden beneficiar-se d’aquests drets les persones jurídiques. És habitual, no obstant això, que es produeixen transferències de copyright a un tercer, per exemple, un editor. En aquest cas caldrà estar al que determine el contracte entre empresari i autor.

 

Cessió dels drets d’autor

Molts editors acadèmics demanen als autors que els cedeixen tots aquests drets com a part del procés de lliurament dels treballs. Per tant, és important que l’autor sàpiga a què està renunciant amb la publicació d’un treball seu: si l’autor cedeix incondicionalment el copyright del seu treball a l’editor d’una revista, perd els drets a dalt indicats (com a excepcions, si per ventura, per a ús personal o amb finalitats didàctiques) ja que passen a ser propietat de l’editor. Les conseqüències són múltiples, ja que afecten de manera considerable a la publicació, distribució i usos dels treballs.

Hi ha opcions contractuals alternatives a la cessió exclusiva, com són la cessió parcial (en què s’estableixen uns drets per a l’autor i uns altres-com la publicació o la distribució-, per a l’editor) o la no cessió (en aquest cas, l’autor atorga a l’editor el permís, mitjançant llicència, per publicar l’obra però retenint el copyrigh).

REBIUN. Conserva els teus drets d’autor davant les editorials

 

Com conèixer les polítiques de les editorials respecte al copyright i al autoarxiu en repositoris?

La majoria de les revistes i editorials permeten difondre els seus treballs en el repositori institucional de la universitat a la qual pertany l’autor, tret que existisca un contracte en el qual explícitament s’excloga aquesta possibilitat. És per això important que l’autor retinga el control sobre la seua obra.

Abans de dipositar un treball en RODERIC, en els casos de cessió de drets d’explotació a un editor, serà necessari obtenir el permís de l’editor perquè l’autor puga dipositar una còpia del seu treball en el repositori obert de la seua institució.

Pots consultar dos bases de dades per a saber si l’editor permeteix el dipòsit d’alguna versió del teu treball en un repositori obert. Per a les revistes internacionals, consulta Sherpa/Romeo, i per a les revistes nacionals, consulta Dulcinea. La gran majoria permeten que els autors dipositen alguna versió del seu treball en un repositori obert, i uns altres donen l’autorització sota petició.

Si vols dipositar els teus treballs en RODERIC i encara tens dubtes respecte als drets d’autor pots dirigir-te a les persones responsables de la gestió del repositori o al servei de suport a la investigación de la teua Biblioteca.

 

Està subjecte a copyright el material científic i divulgatiu dipositat en RODERIC?

Tot el material dipositat en RODERIC està subjecte a copyright, tal com indica la llicència del repositori. Quan un autor diposita un treball seu en RODERIC confirma que posseeix el seu copyright o que ha estat autoritzat pel titular del copyright per dipositar-ho en el repositori. Mitjançant la llicència de RODERIC està simplement autoritzant al fet que el repositori difonga en manera no exclusiva, emmagatzeme i preserve l’objecte digital dipositat.

Els documents emmagatzemats en RODERIC es distribueixen a la comunitat internacional d’usuaris gratuïtament i sota llicència Creative Commons de Reconeixement No Comercial 3.0 No adaptada (CC BY-NC 3.0). Si l’autor desitja distribuir-los sota un altre tipus de llicència ha de comunicar-ho als gestors del repositori.

A més dels dipòsits, la resta de material, dades i metadades que alberga RODERIC estan subjectes a llicència Creative Commons Reconeixement 3.0 No adaptada.

 

Què es una llicència Creative Commons?

Una llicència és l’autorització o permís concedida per l’autor per utilitzar la seua obra d’una forma convinguda havent marcat uns límits i drets respecte al seu ús. Una llicència pot restringir el territori d’aplicació, el seu termini de durada o qualsevol altra clàusula que l’autor d’una obra decidisca incloure.

En els últims anys han aparegut unes llicències que amplien, i no restringeixen els usos. Entre elles, les més conegudes són les llicències Creative Commons, sorgides als Estats Units en el 2002, i que aviat s’han estès i adaptat a les legislacions nacionals de més de 50 països a tot el món (a Espanya, des del 2004). Les llicències Creative Commons permeten la distribució, l’exposició, la realització i la transmissió d’una obra a tothom baix determinades condicions. Per aquest motiu el logo de Creative Commons sigui CC, “some rights reserved”, en contraposició al “all rights reserved” del copyright tradicional.

Podem trobar quatre condicions combinades per a escollir

Aquests drets poden oferir-se sota les condicions de “reconeixement”, “no-comercial”, “compartir igual” i “sense obra derivada”, i segons les combinacions possibles d’aquestes condicions es poden donar 6 tipus de llicències diferents. El fet que una obra es distribuisca sota una llicència Creative Commons no significa que estiga exempta de la protecció de copyright.

Quines són les alternatives a la cessió exclusiva de drets d’autor?

Els principis de Zwolle van ser declarats en el 2002 per reivindicar un equilibri de drets entre editors, autors, institucions acadèmiques i agències finançadores de coneixement.

És necessari recordar que els termes d’un contracte han de ser acceptables per a les dues parts signatàries, i per això, l’autor ha d’intentar modificar els termes contractuals si no són justs mitjançant la inclusió d’una addenda (propostes de SPARC i de JISC/SURF Copyright Toolbox .

Per tant, existeixen opcions a la cessió total i exclusiva dels drets d’explotació d’una obra. Les següents són alternatives a tenir en compte a l’hora de publicar:

  • Publicació en revistes d’accés obert (un llistat exhaustiu es troba en DOAJ)
  • Publicació en revistes que permeten el dipòsit en repositoris oberts
  • Publicació en revistes que no exigeixen una cessió exclusiva
  • Esmena del contracte amb l’editor
  • Ús d’una llicència alternativa (p.e. Creative Commons)

 

Quina és la normativa aplicable?

La norma nacional principal és el Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual, aprovat per Reial decret Legislatiu 1/1996 de 12 d’abril, que ha sigut objecte d’algunes modificacions posteriors, l’última l’aprovada per la Llei 21/2014, de 4 de novembre.

També de consideració són les Directives Comunitàries sobre la matèria, especialment la Directiva 2001/29/CE sobre drets d’autor i drets afins en la societat de la informació.

Normes internacionals importants són: el Conveni de Berna, signat en 1886 i revisat en diverses ocasions, i el Tractat de la OMPI de 20 de desembre de 1996.

 

Defensa dels drets d’autor

Tenint en compte l’atribució de drets que la LPI efectua a favor de l’autor, així com la política de dipòsit de documents de RODERIC, la legitimació per a la defensa de la paternitat de l’obra i per a l’exercici de les corresponents accions legals contra qui hagués plagiat correspon a l’autor.

Els cessionaris en exclusiva tenen legitimació, amb independència de l’autor, per perseguir violacions de les facultats que se’ls hagen cedit. Els cessionaris en no exclusiva tenen legitimació per a la defensa de les facultats concedides. Però, en tot cas, aquesta legitimació no aconsegueix la defensa dels drets de caràcter moral, que correspon sempre a l’autor.

 

Defensa de l’autor enfront del plagi o una altra vulneració dels seus drets

Es pot definir plagi com l’acció d’usurpar la condició d’autor sobre una obra o part d’ella o el nom d’un artista en una interpretació o execució.

El plagi té dos aspectes: la usurpació de la personalitat intel·lectual (dret moral) i la defraudació dels drets d’explotació de l’obra, a més de l’engany al públic.

Si l’autor aprecia existència de plagi haurà d’acudir a la sol·licitud de la protecció dels seus drets d’autor, de conformitat amb el previst en els articles 138 a 143 de la LPI:

El titular de los derechos reconocidos en esta Ley, sin perjuicio de otras acciones que le correspondan, podrá instar el cese de la actividad ilícita del infractor y exigir la indemnización de los daños materiales y morales causados, en los términos previstos en los artículos 139 y 140…

Asimismo podrá solicitar con carácter previo la adopción de las medidas cautelares de protección urgente reguladas en el artículo 141”. (art. 138 LPI).

També existeix la possibilitat d’exercir les accions penals corresponents, segons el previst en la Secció I, Capítol XI del Títol II del Codi Penal, en la qual es regulen els delictes relatius a la propietat intel·lectual.

1.       Será castigado con la pena de prisión de seis meses a dos años y multa de 12 a 24 meses quien, con ánimo de lucro y en perjuicio de tercero, reproduzca, plagie, distribuya o comunique públicamente, en todo o en parte, una obra literaria, artística o científica, o su transformación, interpretación o ejecución artística fijada en cualquier tipo de soporte o comunicada a través de cualquier medio, sin la autorización de los titulares de los correspondientes derechos de propiedad intelectual o de sus cesionarios. (art. 270 CP)

 

 Posted by at 10:20 am

Sorry, the comment form is closed at this time.