Accés Obert

 

En aquesta pàgina trobaras informació sobre els diversos aspectes del moviment d’accés obert. Es coneix com a accés obert, sovint referint-se al terme en anglès Open Access o les sigles corresponents OA, a l’accés lliure, immediat i sense restriccions de material digital educatiu o acadèmic, principalment aquell que prové de publicacions de recerca científica especialitzada amb avaluació per experts. L’accés obert implica que qualsevol usuari amb accés a Internet, en qualsevol moment, pot accedir a un article, llegir-lo, baixar-lo, desar-lo, imprimir-lo, emprar-lo, i fer-ne mineria de dades. Habitualment els articles en accés obert es troben sota llicències com ara les Creative Commons.

 

Què és l’accés obert?

Per accés obert a la literatura científica s’entén la seua lliure disponibilitat en Internet, permetent a qualsevol usuari la seua lectura, descàrrega, còpia, impressió, distribució o qualsevol altre ús legal de la mateixa, sense cap barrera financera, tècnica o de qualsevol tipus. L’única restricció sobre la distribució i reproducció seria donar als autors control sobre la integritat del seu treball i el dret a ser citat i reconegut el seu treball adequadament.

Definició de Peter Suber sobre Accés Obert (Guide to the Open Access Movement, 2004)

El moviment OA engloba no solament articles publicats en revistes sinó també un altre tipus de documents o objectes d’aprenentatge, com ara tesis doctorals, imatges, dades, documents audiovisuals, etcétera.

Els orígens del moviment OA cal cercar-los en el compromís social i científic a nivell internacional, avalat i ratificat en les següents declaracions:

Avantatges

  • Facilita l’accés gratuït a la recerca científica.
  • Incrementa la visibilitat de les obres, dels investigadors i de les institucions a les quals representen.
  • Augmenta l’impacte, la difusió i la divulgació de la recerca.
  • Permet als autors conservar la titularitat dels drets d’autor de les seues obres i establir les seues condicions d’ús.
  • Garanteix la preservació electrònica dels documents de recerca a llarg termini. 

Motius del començament del OA

  • L’avanç de les noves tecnologies de la informació i comunicació.
  • La desproporcionada pujada dels preus de les revistes científiques en la dècada dels 80.
  • El control i imposicions per part de les editorials dels drets de copyright sobre els treballs publicats, així com imposicions en polítiques d’accés i distribució.

Beneficiaris de l’accés obert

  • Les entitats que financen la recerca en permetre un millor seguiment de la qualitat dels processos de recerca, augmentar la seua visibilitat patrocinadora i perfeccionar l’avaluació dels treballs científics.
  • Les entitats acadèmiques i de recerca que milloren la seua presència en els rànquing d’excel·lència i atraient noves fonts de finançament.
  • Els investigadors que augmenten la visibilitat dels seus treballs científics i el potencial de reutilitzar i agregar noves dades.
  • Les PIMES en accedir gratuïtament al nou coneixement a partir de la tecnologia de la informació i la comunicació.
  • Les biblioteques que intervenen en l’accés a la informació científica.
  • Les entitats editores que a partir de l’accés obert confereixen nous valors a la seua obstinació per la difusió del coneixement.

 

Politiques i Normatives

Marc europeu

L’Accés Obert és impulsat per la Comissió Europea per a complir una de les cinc línies clau de l’Espai Europeu de l’Ensenyament Superior (EEES). En aquest context ha sorgit el Programa Horizonte 2020, que promou el dipòsit en repositoris institucionals de la recerca, revisada per parells, finançat amb càrrec als pressupostos públics de la UE o dels països membres (clàusula 29.2 Grant Agreement).

Altres normatives europees:

  • 10 de gener 2008. El Consell de Recerca Europeu (ERC) va publicar unes directrius en les quals requereix que totes les publicacions de projectes finançats per l’ERC revisades per parells (peer-reviewed) siguen dipositades en un repositori i que estiguen en accés obert en un termini màxim de 6 mesos.
  • VI (2002-2006) i VII (2007-2013) Sisè i Setè Programa marc I+D de la Unió Europea.
  • A l’agost 2008 va iniciar el Programa Open Access pilot in FP7.
  • Al desembre 2009 va iniciar el projecte Open Access infrastructure for Research in Europe (OpenAIRE).

Marc espanyol

  • Reial decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat: Obligatorietat de dipositar en accés obert les tesis doctorals aprovades (amb alguna excepcionalitat establida en el 14.6 i en la Disposició transitòria primera).
  • Llei 14/2011, d’1 de juny, de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació: Preàmbuls I i VI i Article 37: Els treballs de recerca finançats amb recursos públics han de ser accessibles digitalment en el termini de dotze mesos a partir de la seua publicació oficial.
  • Per a la Universitat de València: Reglament sobre dipòsit, avaluació i defensa de la tesi doctoral (2012)

 Llei de la Ciència: Recomanacions per als investigadors i gestors d’ajudes públiques

La Llei de la Ciència obliga als investigadors:

  • A dipositar en un repositori institucional, o temàtic, una còpia electrònica dels treballs científics, la publicació dels quals ha sigut acceptada per una entitat editora científica.
  • Afecta als investigadors que reben finançament públic i difonguen els seus treballs per una entitat editora científica.
  • Ha de dipositar-se el treball com més prompte millor, o, en el termini màxim d’un any a partir de la seua publicació en línia per l’editora científica. Si existira la clàusula d’embargament, no ha de ser superior a un any i el treball s’alliberarà automàticament.
  • Aportarà informació sobre l’entitat finançadora, el nom del projecte i/o acrònim i el nombre de referència del BOE.
  • Suggereix que transferisca de forma no exclusiva el dret de difusió necessari per a la seua publicació per l’entitat editora científica.

Als gestors d’ajudes públiques:

  • Incloure una clàusula per la qual accepten difondre els resultats de la seua recerca en accés obert.
  • Incorporar a l’informe de seguiment i al final les publicacions resultants del projecte de recerca finançat.
  • Disposar d’un indicador de compliment que mesure el grau en el qual se satisfà l’accés obert.
  • Crear una Comissió de Seguiment, que vetle per la implantació de l’accés obert en les recerques finançades amb fons públics.

Font: Recomendaciones para la implementación del artículo 37 Difusión en Acceso Abierto de la Ley de la Ciencia, la Tecnología y la Innovación

Llei de la Ciència: recomanacions per a entitats acadèmiques i científiques

La Llei de la Ciència obliga a les institucions acadèmiques i científiques a:

  • Comptar amb polítiques institucionals d’accés obert.
  • Proporcionar assessorament sobre polítiques editorials i drets d’autor, tant per a la via verda com per a la via daurada.
  • Liderar la creació i manteniment de repositoris institucionals, integrats en la Xarxa Nacional de la Plataforma RECOLECTA.
  • Adoptar identificadors únics d’autor (OrcID), d’institucions (SCIMAGOIR) i d’articles (Handle).
  • Obrir línies de finançament per a pagar la publicació en revistes en accés obert (via daurada); i negociar amb editorials no favorables a l’accés obert la llicència de dipòsit.

 

Publicar en accés obert

L’accés obert fomenta la difusió de la literatura científica en internet al permetre que la recerca finançada públicament siga de domini públic.

La Declaració de Budapest estableix dues vies per a publicar en accés obert, principalment:

  • La via daurada, que es refereix a la publicació en revistes de Accés Obert, normalment revisades per parells.
    • Les revistes de tipologia OA més pura són aquelles en les quals l’autor reté el copyright sobre els seus treballs cedint els drets no exclusius de la seua publicació: no es paga per publicar i estan vinculades a institucions acadèmiques o societats professionals (consultar Directory of Open Access Journals).
    • Existeixen casos OA en els quals l’autor o institució paga per la seua publicació (exemples com la revista BioMed Central).
    • Un tercer model intermedi o híbrid, que es coneix com open choice, en el qual s’ofereix la possibilitat de pagar per publicar a canvi que el treball romanga en open access, juntament amb uns altres que no ho estan (tendència de les grans editorials com Elsevier, Springer, etc.)
  • La via verda: que consisteix en la difusió en repositoris institucionals o temàtics, fruit del compromís d’una institució per a fer visible la producció dels seus professors i/o investigadors.
    • En el cas de repositoris temàtics, en la major part dels casos és l’autor qui fa l’autoarxiu.
    • El dipòsit delegat és més freqüent en el cas dels repositoris institucionals, a través de les institucions a les quals estan lligats els autors, o bé a través de les pròpies biblioteques de les institucions.
    • No realitzen revisió per parells, però els continguts es revisen en altres instàncies.

 Abans de triar una revista

Convé conèixer quina és la seua política d’accés obert a través de la consulta de dues grans bases de dades:

  • SHERPA/ROMEO ja registra 500 polítiques editorials en relació amb la publicació en Accés Obert.
  • DULCINEA, que és un projecte que el seu objectiu és conèixer les polítiques editorials de les revistes espanyoles respecte a l’accés als seus arxius, els drets d’explotació i llicències de publicació, i com aquests poden afectar al seu posterior acte-arxive en repositoris institucionals o temàtics

Ambdues bases de dades usen un codi de colors per a marcar els diferents graus d’obertura:

Et pot interessar: Com triar una bona revista OA en la qual publicar? (en anglès)

Indicis de qualitat en les revistes d’accés obert

Les revistes en accés obert són totalment compatibles i acceptades per les agències d’avaluació de l’activitat científica per a Acreditacions i Sexennis, ja que poden presentar els mateixos indicis de qualitat que les revistes de publicació tradicional.

  • Revisió per parells. No tots els articles que s’envien són publicats finalment. Han de superar un procés de selecció i revisió.
  • Mostra de cites. La gran difusió d’aquestes revistes permet arreplegar l’acceptació dels articles en diferents mitjans, incloent les Altmetrics (cites provinents de les xarxes socials).
  • Factor d’impacte. Web of Science i Scopus inclouen revistes en accés obert, per la qual cosa moltes d’elles apareixen en JCR i SJR.

Accés obert en la Web of Science (WOS) i Scopus

En 2014, la Web of Science incorporà una sèrie de novetats entre les quals destaquem per la seua relació amb l’accés obert:

  • La plataforma de Scielo Citation Index passa a formar part de la WOS, la qual cosa augmenta notablement la presència de revistes en accés obert indexades per la Web of Science.
  • Possibilitat de refinar els resultats per accés obert.
  • Indicació dins de cada registre si està en accés obert.

 

Precaucions

S’han detectat casos d’estafes i males pràctiques d’editorials cap als autors, són les anomenades Predators.

 

Repositoris

Repositoris institucionals

Són els creats per les pròpies institucions per a dipositar els treballs derivats de la seua producció científica o acadèmica amb l’objectiu de fer-la visible, així com de preservar i difondre els documents allí dipositats. El repositori de la universitat de València és RODERIC.

Repositoris temàtics

La pàgina de la OAD (Open Access Directory) ofereix una llista molt completa de repositoris temàtics classificats per àrees de coneixement: Disciplinary repositories. Destaquem els següents:

Repositoris de dades

La pàgina de la OAD (Open Access Directory) ofereix una llista de repositoris de dades classificats per àrees de coneixement: Data repositories. Destaquem el següents:

Recursos d’informació en accés obert

Ací es troben una selecció dels principals recursos (directoris, editorials, etcètera) on buscar revistes científiques amb peer review publicades en accés obert.

Els articles publicats en aquestes revistes són accessibles de forma lliure sense cap cost de subscripció. Els investigadors poden publicar articles a canvi de pagar un import marcat per l’editorial. A diferència de les revistes de subscripció, l’autor normalment segueix sent titular dels drets d’explotació, la qual cosa li permet fer ús del seu article sense necessitat de demanar permís a l’editorial.

1. Directoris de revistes d’accés obert

Multidisciplinars

    • DOAJ (Directory of Open Access Journals): directori que dóna accés al text complet dels articles de més de 8000 publicacions científiques i acadèmiques que compleixen un rigorós sistema de qualitat.
    • REDIB: plataforma Open Acces de més de 700 revistes electròniques científiques espanyoles i llatinoamericanes. La selecció d’aquestes es duu a terme amb un rigorós control de qualitat.
    • InTech Journals: editorial que publica en accés obert revistes amb peer review dins de l’àmbit de la ciència, tecnologia i medicina.
    • Journals for Free: directori que conté més de 15.100 revistes open access o que permeten algun tipus d’accés (després d’un període d’embargament, accés obert als articles antics ..). Moltes publicacions estan indexades a PubMEd, Scopus i les bases de dades de Thomson Reuters.
    • RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert): dipòsit cooperatiu des del qual es poden consultar, en accés obert, els articles a text complet de revistes científiques, culturals i erudites catalanes.
    • Redalyc (red de revistas científicas de America Latina y el Caribe, España y Portugal): portal que conté revistes científiques en accés obert.
    • Revistas científicas del CSIC: plataforma que conté les revistes en accés obert editades pel Consejo Superior de Investigaciones Científicas
    • Revistes RODERIC: dipòsit de la Universitat de València que allotja el text complet de revistes editades per les diferents unitats de la Universitat.
    • ROAD (Directory of Open Access Scholarly Resources): servei proporcionat per ISSN International Centre i la UNESCO, que ofereix informació bibliogràfica i l’enllaç al text complet, de les revistes acadèmiques d’accés obert que tenen un ISSN assignat.

Ciències de la salut

    • BioMed Central: editorial que publica més de 200 revistes amb peer review i en accés obert en el camp de la biologia, biomedicina i medicina.
    • PLoS: accés als articles científics amb peer review que publica l’organització sense ànim de lucre Public Library of Science.

 

2. Revistes d’accés obert on publicar

Relació alfabètica d’algunes grans editorials que editen revistes en accés obert i on el preu per publicar varia en funció de cada títol i editor. Tot i que l’accés obert de l’article és immediat en el moment de la publicació a la revista, cal autoarxivar el PDF final de l’editor a UPCommons. També es poden consultar revistes en accés obert d’altres editorials científiques.

  • ElsevierOpen Access Journal (el preu per publicar pot oscil·lar entre els 500 – 5.000$)
  • EmeraldGold Open Access (el preu per publicar pot oscil·lar entre els 1.500 – 2.700 $)
  • IEEEFully Open Access Journal (el preu per publicar pot oscil·lar entre els 1.350 – 1.750 €)
  • MDPIOpen Access Publishing (el preu per publicar pot oscil·lar entre els 700 € i en algunes revistes no cal pagar).
  • Nature Publishing GroupOpen Access (el preu per publicar varia en funció de la llicència CC i pot oscil·lar entre els 1.000 – 3.700 €).
  • SpringerSpringerOpen (el preu per publicar pot oscil·lar entre els 1.000 €)
  • WileyWiley Open Access (el preu per publicar pot oscil·lar entre els 1.700 – 2.000 €)

Si es publica en una revista d’accés obert, cal revisar el contracte de llicència signat amb l’editorial, on es recull quins drets ha retingut l’autor de la seua obra i/o quins se n’ha reservat l’editorial.
L’autor pot escollir el tipus de llicència d’accés obert que vol atorgar al seu article, com les llicències Creative Commons (CC) i segons la que es trie el preu variarà, i d’altres vegades és la mateixa editorial que imposa una determinada llicència.

 3. Revistes on NO es recomana publicar

Scholarly Open Access és un blog creat per Jeffrey Beall on l’autor llista editorials en les quals l’investigador ha d’evitar publicar atès que són possibles editors abusius que fan servir males pràctiques o no compleixen un rigor de qualitat.

4. Monografies en accés obert

5. Altres recursos d’informació

Es pot trobar més informació sobre Accés Obert en els següents enllaços que hem seleccionat: