Feb 122018
 

Amb aquest títol s’ha publicat un informe elaborat per set universitats estatunidenques, que analitza els hàbits de treball dels investigadors de Salut Pública, i de quina manera aquests es relacionen amb la informació en la seua activitat de recerca. Algunes conclusions exposades per l’informe són molt interessants:

  • Cerca d’informació: La col·laboració internacional és la manera més habitual de treballar als equips de recerca en Salut Pública, i suposa un repte pel que fa a l’accés i ús dels recursos d’informació en institucions dels diferents continents. Pel que fa a les plataformes i bases de dades, els investigadors acudeixen majoritàriament a recursos generalistes, com ara PubMed, WoS, Google Scholar i Scopus, i la seua manera de buscar informació ve determinada per les funcionalitats de cada plataforma. També acudeixen a revistes amb les quals estan familiaritzats, i al catàleg de la biblioteca, encara que aquesta opció no és en cap cas la primera triada. En general, els investigadors destaquen a l’hora de triar recursos, la seua familiaritat amb ells i la facilitat d’ús com a primeres opcions. També es destaca la confiança com a valor per a la cerca d’informació: xarxes socials i pàgines personals de col·legues o autors de reconegut prestigi són fonts d’informació també molt consultades.
  • Quina revista trien per a publicar: Per damunt de tot, el principal criteri a l’hora de triar una revista per a publicar és el seu factor d’impacte (JCR). A més, moltes recerques estan subvencionades amb fons públics i exigeixen la publicació en obert, la qual cosa també influeix per a triar una revista (en obert, o els models híbrids, que suposen una important despesa per a l’investigador però solen tindre un impacte major). A més, es destaca molt la rapidesa en la publicació com el factor clau en la revista, i es destaca de les revistes OA que compleixen aquest criteri en major mida que les que no són OA. En general, es valora de l’OA el concepte de transparència, però hi ha molta preocupació amb les despeses associades a la publicació en obert.
  • Difusió i accés obert: Hi ha molta confusió pel que fa a les revistes en obert. Molts investigadors reclamen assessorament al voltant de les revistes depredadores, i del rànquing de les revistes OA. També es demana ajuda a l’hora de decidir de quina manera difondre les publicacions peer-review: ús de PubMed Central, LinkedIn, ResearchGate i altres xarxes o plataformes per a investigadors, així com assessorament al voltant de les dades en obert i de quina manera cal presentar-les.

Aquestes conclusions ens ajuden a dibuixar el servei que donem  als nostres investigadors des de les biblioteques, i quins seran els pròxims reptes que haurem de resoldre: les dades i l’accés obert, i un major suport a la difusió de les publicacions com a principals línies de treball.

Podeu llegir el text complet de l’informe aquí.

 

Feb 052018
 

Metrics Toolkit és un recurs per a investigadors i avaluadors creada amb l’objectiu d’ajudar-los a usar cites, mètriques web i altmetrics de manera responsable en l’avaluació de la investigació. Pretén ajudar a comprendre ràpidament el que significa una mètrica, com es calcula i si és adequada per a un propòsit determinat. També hi trobareu exemples de com usar les mètriques en les sol·licituds de subvenció, currículums i expedients de promoció.

Hi ha dues formes d’usar Toolkit. Podeu explorar les mètriques de les quals desitjeu obtenir més informació, com ara la seua aplicació, definició mètrica, càlcul, fonts de dades, ús apropiat, limitacions, casos d’ús inadequat, fonts mètriques disponibles, auditabilidad i període que cobreix cadascuna. O bé, podeu triar les mètriques que millor vos convinguen utilitzant els diferents filtres (disciplina, resultats de recerca i tipus d’impacte).

És un recurs útil i amb un gran potencial per a ser encara més útil amb el temps. Podeu consultar Metrics Toolkit i seguir el projecte en Twitter.

 Posted by at 8:00 am