Quatre raons per a deixar de preocupar-se tant sobre l’índex h

 Google Scholar, Perfils d'autor  Comentarios desactivados en Quatre raons per a deixar de preocupar-se tant sobre l’índex h
Oct 262017
 

L’índex h intenta mesurar la productivitat i l’impacte de les obres d’un autor en Google Scholar. No obstant això, reduir el treball acadèmic a un nombre d’aquesta manera té limitacions significatives. Stacy Konkiel destaca quatre raons específiques per les quals l’índex h no aconsegueix captar una imatge completa de l’impacte de la investigació. A més hi ha una gran varietat de noves eines altmètriques que se centren en la forma de mesurar la influència de tota la producció d’un investigador, no solament dels seus articles.

Estàs navegant per la literatura de recerca en l’hora de l’esmorzar i trobes un autor desconegut que apareix en una nova i estupenda publicació. Com l’avalue a l’instant? Google Acadèmic és un primer pas obvi. Escrius el seu nom, trobes el seu perfil i ah, ací està! El seu índex h, just a la part superior. Ara conec la seua qualitat com a acadèmic.

O no?

 

 

L’índex  h és un intent de resumir un investigador en un sol nombre que avalua la productivitat i impacte. Anna, el nostre exemple, té un índex h de 25 perquè té 25 articles que han rebut cadascun almenys 25 cites. Avui dia, aquest nombre s’utilitza tant per a l’avaluació informal (valorar col·legues) com per a l’avaluació formal (antiguitat al lloc i promoció).

Creiem que això és un problema. L’índex h hi falla pels motius següents:

  1. La comparació dels índexs h és comparar pomes i taronges

Revisem Anna Llobet, el nostre exemple. El seu índex h és 25. Això és bo?

“Bo” depèn de diverses variables. En primer lloc, quin és el seu camp d’estudi? El que és considerat com a “bo” en medicina clínica (84) és diferent del que és considerat com a “bo” en matemàtiques (19). Alguns camps simplement publiquen i citen més que uns altres.

A continuació, com està d’avançada la carrera d’Anna? Els joves investigadors tenen un desavantatge amb l’índex h. Aquest només pot ser tan alt com el nombre d’articles que han publicat, encara que cada article haja estat altament citat. Si la seua carrera només és de 9 anys, Anna no haurà publicat tants documents com algú que haja estat en el camp durant 35 anys.

D’altra banda, és necessari que transcórreguen anys perquè les cites s’acumulen. La conseqüència d’això és que l’índex h no té molt de poder discriminatori per als investigadors joves, i no pot ser utilitzat per a comparar els investigadors en diferents etapes de la seua carrera. Comparar Anna amb un investigador major seria el mateix que comparar pomes i taronges.

Saps que Anna també té més d’un índex h? El seu índex h (i el teu) depèn de quina base de dades consultes, ja que el nombre de cites difereix segons cada base de dades. (Quin de tots hauria d’enumerar en el seu CV? El més alt, per descomptat).

  1. L’índex h ignora la recerca que no té la forma d’un article

Què passa si treballes en un camp que valora les patents sobre les publicacions, com ara la química? Ho sentim, només els articles compten per a l’índex h. Passa el mateix amb el programari, els blogs o altres tipus de productes “no tradicionals” acadèmicament (i fins i tot un que sí que seria considerat com a “tradicional”: els llibres).

De la mateixa manera, l’índex h només utilitza cites al teu treball que provenen d’articles de revistes escrits per altres investigadors. El teu índex h no pot captar per exemple si has tingut una enorme influència sobre la política pública o respecte a la millora dels resultats sanitaris a escala mundial. Això no sembla intel·ligent.

  1. L’impacte d’un investigador no pot resumir-se amb un sol nombre

Hem vist sobre el factor d’impacte d’una revista que un sol indicador d’impacte pot fomentar una avaluació descurada. En els moments més aterridors de la teua carrera, quan s’opta a una plaça o promoció, per exemple, és el que realment vols destacar? És clar que no. Vols que els teus avaluadors puguen veure totes les maneres en les quals has causat impacte en el teu camp. Les teues contribucions són moltes i molt variades per a ser resumides en un sol nombre. Els investigadors d’alguns camps estan rebutjant l’índex h per aquesta mateixa raó.

Llavors, per què jutjar Anna solament pel seu índex h?

Qüestions d’integritat a banda, l’índex h podria no mesurar correctament segons les teues necessitats. El seu equilibri particular entre la quantitat i la influència pot fer que perdes de vista el que t’importa. Per a algunes persones, això podria ser un hit paper, popular tant entre els estudiosos com entre el públic (n’és un bon exemple aquest  article sobre la indústria Big Food i els seus efectes globals sobre la salut). Uns altres podrien interessar-se més per la freqüència amb què molts dels seus documents rarament citats són utilitzats sovint pels metges (com ara els de CG Bremner, que va estudiar la síndrome de Barrett, una malaltia poc coneguda relacionada amb el reflux gastroesofàgic). Quan avaluem els altres, les mètriques que s’utilitzen haurien d’arribar a l’arrel del que estem tractant d’entendre sobre el seu impacte.

  1. L’índex h és mut quan es tracta de l’autoria

Alguns físics són un de mil autors en un sol article. La seua autoria fraccional pesa igual que la d’un article amb un sol autor? L’índex h no pren això en consideració.

Què passa si ets el primer autor en un article? (O l’últim autor, si aquesta és la forma d’indicar l’autoria principal en el teu camp.) Les cites a aquest article no haurien de valer més per a tu que per als teus coautors, atès que vas tenir una major influència en el desenvolupament d’aquesta publicació?

L’índex h no té en compte aquests matisos.

Llavors, com hem d’utilitzar l’índex h?

Molts han tractat de solucionar les febleses de l’índex h amb diversos models computacionals que, per exemple, recompensen treballs molt citats, compensen amb la trajectòria de la carrera, establisquen un rànquing de treballs dels autors enfront d’altres treballs publicats en el mateix any i font, o compten només la mitjana de cites dels articles principals de més alt impacte de l’obra d’un autor.

Cap d’ells ha estat adoptat àmpliament, i tots redueixen la carrera d’un científic a un únic nombre que solament mesura un tipus d’impacte. El que necessitem és més dades.

Les altmètriques (noves mètriques sobre la manera de recomanar, citar, guardar, veure i discutir en línia) en són la solució. Les altmètriques mesuren la influència de tota la producció d’un investigador, no solament els articles. Una varietat de noves eines altmètriques pot ajudar a obtenir una imatge més completa de l’impacte de la recerca dels altres, més enllà de l’índex h. També es poden utilitzar aquestes eines per a comunicar la pròpia trajectòria d’impacte de forma més completa als altres.

Llavors, què has de fer quan et trobes amb un índex h? Diverteix-te cercant si ets curiós, però no et prengues l’índex h massa seriosament.

Ets més que el teu índex-h? Contacta amb team@impactstory.org i demana el teu adhesiu “I am more than my h-index”!

 

Traducció de l’article “Four reasons to stop caring so much about the h-index” del blog Impacstory.

 

Sobre l’autora

Stacy Konkiel és la directora de Marketing & Recerca a Impactstory, un recurs obert i web que ajuda els investigadors a explorar i compartir els diversos impactes de tota la seua producció investigadora. Com a bibliotecària acadèmica, Stacy ha escrit i parlat sovint sobre el potencial de les altmètriques en les biblioteques acadèmiques. Pots connectar amb Stacy en Twitter a @skonkiel.

 Posted by at 8:00 am

Coneix el procés editorial d’una publicació en obert amb MDPI

 Accés Obert, Publicar  Comentarios desactivados en Coneix el procés editorial d’una publicació en obert amb MDPI
Oct 222017
 

El proper dijous 26 d’octubre, a la sala de formació de la Biblioteca de Ciències de la Salut, l’editorial MDPI oferirà dues xerrades al voltant del procés editorial de publicació d’una revista científica en obert.

MDPI edita 183 revistes en obert, als àmbits de Ciències i Ciències de la Salut. Moltes d’elles estan presentes a JCR, i totes, al directori DOAJ de revistes en obert.

Creiem que és una bona oportunitat per a resoldre dubtes al voltant dels processos de revisió, les taxes APC, i qualsevol aspecte relacionat amb les revistes Open Access.

Les xerrades tindran lloc en dues sessions, a les 10:00 h i a les 17:00 h.

 Posted by at 10:14 am

ProQuest Dissertations & Theses indexa en Google Scholar

 RODERIC  Comentarios desactivados en ProQuest Dissertations & Theses indexa en Google Scholar
Oct 172017
 

Google Scholar ha arrivat a un acord de col·laboració amb ProQuest mitjançant el qual el cercador acadèmic indexarà quasi mig milió de tesis doctorals de la prestigiosa base de dades ProQuest Dissertations & Theses Global™  Una bona notícia per als investigadors que participaren al nostre Projecte Cèsar de digitalització de tesis doctorals i per a tots els que a l’hora de dipositar la tesi a RODERIC trien l’opció de publicar-la gratuïtament amb ProQuest Dissertations & Theses.

Pots publicar de forma gratuïta la teua tesi doctoral amb l’editorial internacional ProQuest a través de la seua plataforma. Pots optar per publicar-la únicament en format digital de forma gratuïta i/o encarregar sota pagament copies de la teua tesi en paper.

Totes les tesis disposaran d’ISBN, i el període de publicació serà de dos a tres mesos des de la seua revisió pels administradors del repositori RODERIC. Les condicions d’aquesta publicació s’especifiquen en la pàgina de ProQuest/UMI Dissertation Publishing, on podràs trobar també guies i documentació que t’ajudaran a realitzar el dipòsit. Per a publicar la tesi a través de la plataforma ProQuest és condició indispensable haver dipositat la tesi prèviament en RODERIC

Més informació en ProQuest News i en roderic@uv.es.

 

 Posted by at 9:50 am

La carrera investigadora en Espanya d’un cop d’ull

 Ajudes a la investigació  Comentarios desactivados en La carrera investigadora en Espanya d’un cop d’ull
Oct 102017
 

Es tracta d’un complet diagrama publicat per la FECYT de les diferents etapes de la carrera investigadora en el que s’identifiquen les ajudes que podràs sol·licitar a cada moment. El document a més conté els enllaços on podràs ampliar informació sobre cadascuna de les convocatòries.

Descarrega ací la segona edició.

Data d’edició: 2017

 Posted by at 9:35 am

Revistes de salut: on puc publicar el meu article?

 Publicar  Comentarios desactivados en Revistes de salut: on puc publicar el meu article?
Oct 022017
 

L’eina JANE, desenvolupada pel d’Holanda, ofereix els investigadors de Salut la possibilitat de trobar una revista per a publicar el seu article mitjançant la cerca per resum o paraula clau. La idea és obtenir de la cerca un grup de revistes especialitzades en la matèria de l’article que es vol publicar. A més, JANE també ofereix la possibilitat de trobar autors amb publicacions en el tema suggerit. L’eina proporciona a més informació sobre la modalitat de la revista (Open Access, híbrida, disponible o no en PubMed Central etc.) i la dada de l’Eigenfactor. JANE és una eina gratuïta desenvolupada amb software lliure, i recull tots els articles dels últims 10 anys inclosos en MEDLINE.

 Posted by at 2:46 pm